Avui us presento el catàleg de l'exposició que he de fer al Centre de Lectura de Reus. És signifivativa l'escultura que he escollit per la portada perquè la nena que m'ha fet de model és alumna de dansa del Centre de Lectura i alumne meva a l'escola on treballo i que consti, molt treballadora, brillant i responsable. L'escola de dansa del Centre de Lectura és de les més potents de la ciutat i crec que d'aquesta manera està molt ben representada.
És una exposició que fa molts anys que em feia il.lusió fer i que després d'una etapa personal molt complicada, per fi arriba a materialitzar-se. Per a mi te tota una petita història que necessitaria un capitol a part per explicar.
Dades destacades:
Sala Fortuny del Centre de Lectura
C/Major 15
43201 REUS
Del 9 al 31 de maig de 2008
Inauguració: Divendres 9 de maig a les 8h del vespre.
Horari:
de dilluns a dissabte: tardes de 18 -21h
festius: matins de 11-13h i tardes de 18-21h
Xerrada didàctica:
"Una mirada a la bellesa de la vida"
dimarts 20 de maig a del 8h del vespre a la sala d'actes del Centre
Jordi Agràs escriu:
Un dels objectius del Consell directiu del Centre de Lectura i, per tant, del seu president, és omplir la Casa d’activitat cultural. Un segon objectiu, potser més important que el primer, és facilitar que els propis socis de l’Entitat desenvolupin ells mateixos aquesta activitat. És per això que em plau especialment presentar aquesta exposició de l’admirada escultora Mercè Bessó perquè, a banda d’un fer treball d’una qualitat impecable, els resultats del qual els podeu gaudir a la Sala Fortuny, sé que li fa veritable il·lusió. M’ho confessava ella mateixa fa uns dies al mateix Centre, quan va iniciar l’estudi sobre la vida i l’obra de Joan Rebull i va veure quina havia estat la relació del gran artista amb el Centre de Lectura va marcar-se com a fita fer-hi ella mateixa una exposició.
I l’entenc perfectament, i som molts els que la podem entendre perfectament perquè alguna vegada a la vida hem pensat i hem sentit el mateix. El que m’agradaria destacar, però, és que quan ho aconsegueixes t’adones que tot plegat no és un objectiu més que un cop superat et permet pensar amb un altre, que no és un foc d’encenalls, sinó que haver aconseguit aquesta fita reforça els teus lligams amb l’Entitat, els segella, i a partir d’aquí s’obren múltiples camins i activitats per organitzar i participar, per sentir-te part viva de la Casa.
Això és el que t’espera, Mercè. I precisament gràcies al compromís que adquireixes, gairebé sense adonar-te’n, en fer la teva primera exposició al Centre de Lectura, aquest lligam invisible, que malgrat que costi de veure hi és, la resta de socis i de ciutadans podrem continuar gaudint de l’evolució del teu art: un art serè, sòlid, amb fonament, que atrau perquè sintetitza un alt grau d’exigència i una sensibilitat extrema que ratlla la perfecció; que com els bons vins, millora amb la pàtina que li dóna el temps.
Gràcies per deixar-nos compartir amb tu el resultat de tot aquest esforç. Estic convençut que d’aquí uns anys hi haurà un jove escultor o una jove escultora que voldrà exposar la seva obra al Centre de Lectura, enderiat o enderiada en seguir els passos del seu referent en qui s’emmiralla, Mercè Bessó.
Jordi Agràs
President
Abril 2008
Josepa Filella escriu:
Podríem dir que d’art, el que se’n diu art, només n’hi ha un: se’l pot classificar segons diverses escales de valors: per estils, corrents, ordres, èpoques, modes, etc.. el que se’l pugui qualificar d’art no rau en que sigui més o menys figuratiu, abstracte, surrealista o avantguardista, sinó que se’l distingeix per la seva autenticitat, per la seva sinceritat en la concepció i en el procés de la realització. És a dir que surt directe de la consciència de l’artista sense disfresses oportunistes o paranys per tal d’assolir fites convencionals.
La primera vegada que vaig veure una exposició de Mercè Bessó vaig sentir això: que estava davant d’una artista autèntica, que en ella sentir, pensar i expressar era tot un, que s’aboca totalment en un diàleg íntim amb les seves escultures mentre les modela gaudint d’una expressivitat que li dóna plenitud.
Gosaria dir que al recrear-se en l’harmonia de línies, l’equilibri i la serenitat de les seves escultures, la Mercè viu.
Ha treballat a fons tot el ventall de tècniques de l’escultura i domina un ofici tan complexa com aquest: el modelat, la talla en fusta i en pedra, el relleu, el bronze.
Ara ens ofereix una magnífica col·lecció de les seves peces en les que ha esmerçat força treball i també il·lusió. Gaudim-ne.
Josepa Filella
Presidenta de la secció d’art.
