Temps de silenci

Contra els meus desitjos ha començat una etapa en la que no puc publicar tants missatges degut a questions personals. L'esforç que estic realitzant espero que em permeti més endavant continuar amb més força i tornar renovada per realitzar noves aportacions al bloc respecte a la meva dedicació a l'art. Espero que els seguidors del bloc siguin pacients i entenguin que en determinats moments cal prendre aquestes decisions. És una pausa per un nou recomençar.

Dibuixos

Avui us vull presentar una col.lecció de vuit dibuixos que he fet amb molta il.lusió. Avis, àvies, mares, nens, nenes i gossets combinats en diferents composicions. El llapis ha sigut la meva eina de treball. La línia acurada se centra en el volum del cos i s’atura en el rostre i les mans, màxima expressió humana.

Les dues germanes en bronze

Després de quatre mesos de transformació, us puc presentar l'Aina i la Marta de bronze completament acabades. Eternitzada la seva infància per la posterioritat, romanen ja a la nova llar familiar, motiu de satisfacció de pares i de filles. Jo les he modelades i he passat bones estones de treball amb elles. Ara que estan acabades en bronze tan sols les he pogudes contemplar breus moments en el meu estudi. Aviat han vingut a emportarse-les. Jo em quedo amb la recança d'una mare que li marxa un fill a fer una nova vida... Vull destacar quan les van venir a buscar. Cada nena va anar de seguida a contemplar el seu bust amb cada somrient. El millor per a mi com a escultora, és contemplar l'expressió dels seus rostres menuts, capaços de parlar amb més força que les paraules. Desitjo que les gaudeixin per molt de temps. Se que quan seran grans els hi farà més il.lusió de la que ja els hi fa ara.

La Clàudia acabada

Avui us presento l'escultura de la Clàudia acabada de modelar. Ja heu vist tot el procés, ara només falta contemplar el resultat final. Em falta buidar-la, deixar que s'assequi, portar-la a coure i fer-li una pàtina per poder-la portar en alguna futura exposició. Així com el retrat de les dues germanes estava pensat per fondre en bronze, el bust de la Clàudia serà una terracotta.

El meu bloc fa un any

Un any de bloc i un primer aniversari. Un temps que he dedicat a compartir part de mi mateixa amb unes il·lusions transmeses d’una forma que considero atractiva. 55 entrades, moltes setmana a setmana, alguna més espaiada, per diferents motius que m’ho han impedit. Un bloc que “m’ha enganxat” i que estic contenta d’escriure i de que pugui arribar a qui tingui interès i curiositat en el que faig. Desitjo que aquest segon any de bloc, que tot just comença, sigui fructífer com el primer, i més, si pot ser. Trobaré el temps i la “notícia “ per escriure setmana a setmana com en el primer any? La meva situació personal és una altra ben diferent, i el temps, apreciat tresor que tan aviat se m’escapa, em va més escàs que no m’anava!. Les ganes i són, o sigui que endavant.

Blocs de pedra

Avui us presento el que ha de ser la continuació d'un projecte que vaig començar la primavera passada quan vaig modelar l'Eros i l'Afrodita. Qui ha seguit aquest bloc des d'un bon començament en te bona coneixença. El meu objectiu era primer modelar-los en fang i posteriorment passar-los a pedra. Quan vaig realitzar l'exposició al Centre de Lectura els vaig presentar en bronze tal i com es pot apreciar en fotografies de la mostra. Aquí podeu veure els dos blocs de pedra d'Ulldecona a punt de ser esculpits. Tardaré encara ja que abans he d'adaptar ambdues figures per poder esser reproduïdes. Poc a poc podreu seguir la seva transformació en pedra. Alló que diuen:"...Més val una imatge que mil paraules"...

Un projecte de futur

Tinc un projecte i sóc tan impacient que el comunico quan encara no ha nascut. El tinc en el meu pensament i sento que com més temps passa, més força te i més desitja sortir de mi i donar-se a conèixer. Seguiré el meu impuls comunicatiu i l'exposaré el més clar possible. Encara quasi no he parlat de la casa-taller nova on estic vivint des de finals d'agost. Amb ella he aconseguit complir un somni. Puc viure i treballar en un espai gran on tots els meus projectes i poden tenir cabuda. El meu objectiu és poc a poc anar donant vida a aquest espai. No vull limitar-me a mi mateixa, desitjo compartir part d'aquest espai amb persones que hi estiguin interessades. D'alguna manera he d'aconseguir compartir-l'ho. D'aquí la idea del meu projecte"Compartir cultura". La meva proposta inicial és organitzar trobades culturals amb l'objectiu de compartir alguna cosa interessant el més propera possible al fet artístic. Compartir idees, l'obra artística, un projecte, unes fotografies,una trobada d'amics... el que cada persona interessada estigui disposada a compartir i a transmetre. Desitjo oferir l'espai a un lloc alternatiu al convencional que apropi a les persones amb una inquietud similar i els hi permeti compartir el que tantes vegades s'ha quedat dins d'un mateix. Espai d'obertura, de compartiment d'experiències i vivències de forma desinteressada amb l'objectiu d'enriquir-nos i satisfer una inquietud que et fa anar més lluny de tu mateix per acomplir una curiositat del fet cultural.

La Clàudia

Hi ha escultures que les realitzo de forma continuada i altres que a estones. Aquest és el cas d'aquesta noia. Us presento dues fotografies del procediment. Ara ja em falta poc. Espero poder presentar-la acabada en una entrada al bloc no gaire llunyana.

Per cert, si sóu observadors veureu que la fotografia més antiga està presa al mas i la més recent al nou taller de Castellvell.

Les dues germanes

Us presento a l'Aina i a la Marta reals al costat del seu bust acabat de modelar. He passat un estiu molt agradable al seu costat i al dels seus pares, molt il.lusionats en tot el procés de realització dels bustos de les seves filles. M'encanta realitzar retrats de persones i més encara quan veig que els interessats estan contents en tot el procés. Tindran un bon record per tota la seva vida.

Els bustos ara estan en la foneria per convertir-se en bronze. Estaran fosos per Nadal. Abans de que acabi l'any inclouré les fotografies perquè pugueu veure la fase final del procés de modelat i fosa dels bustos en bronze.

La Marta

Aquesta és la Marta, la germana petita de l'Aina. Les he modelades totes dues juntes. Una estona amb una, una estona amb l'altra. També podeu veure el procés i comprovar com poc a poc va naixent i es va formant el rostre fins a adquirir l'expressió que identifica a la nena.

L'Aina

Aquest estiu ha sigut molt intens. Com que no he pogut publicar entrades al bloc del procés com ho he fet en altres ocasions, avui us presento a l'Aina. Es pot veure tot el procés de modelat de forma contínua. Aquí és visible el que no es pot veure mai en una obra completament acabada.

El nou Estudi

Aquest agost m'he traslladat a la nova casa-taller a Castellvell del Camp. D'aquí el temps de silenci en el bloc. He prioritzat organitzar-me els diferents espais per recomençar una nova vida que canvia en molts aspectes. Aquest n'és un de molt important perquè passo d'un espai molt petit on ho tenia tot atapit, a un espai molt ampli que compta amb diferents àmbits per organitzar-me amb comoditat . He començat ordenant les prestatgeries de les escultures en una part del que serà la futura sala d'exposicions permanent de la meva obra escultòrica. Avui us presento aquestes fotografies on es pot començar a veure l'aspecte que te tot ben posat, tal i com m'agrada que estigui.

Individual a Ulldemolins

He tingut un estiu mogudet. Després de la cloenda de l'exposició a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus, escalonadament he anat recollint els fruit d'aquesta mostra amb molta il.lusió. Les escultures van tornar al meu estudi del mas de la Padrineta per anar terra endins al Casal D'ulldemolins. L'exposició va viatjar en versió reduïda a aquest indret tranquil al peu del Montsant, poble natal del meu para que va acollir les meves escultures del 25 de juliol, diada de Sant Jaume, patró del poble; fins el 25 d'agost. Publico unes fotografies perquè es pugui veure com va quedar la sala amb les meves escultures.

Inauguració Art Constantí.

Art Constantí ha inaugurat una nova sala d'art a Reus i tota la casa. En l'espai de l'antiga botiga de marcs de quadres i pintures s'han construït una casa nova que disposa de diversos espais per continuar i ampliar el negoci familiar. Galeria, marcs, motllures, restauració i material bàsic de pintura és el que ens ofereix. Tot està pensat i estudiat perquè el client estigui ben atès en un espai molt agradable. Han sigut molt valents d'atrevir-se a fer una obra tan important en plena crisi. És necessari que es duguin a terme iniciatives d'aquest tipus i que la gent sàpiga valorar-ho i respondre adequadament.
Jo participo en l'exposició col·lectiva d'inauguració mostrant cinc escultures. Estan ubicades entre els dos espais de que disposa la galeria i sobre unes peanyes de metacrilat que centren l'atenció en la peça. Des d'aquí els hi desitjo el millor en la nova empresa que ahir van començar per donar un toc de culturalitat a la festa major de Sant Pere de Reus.

Després de l'exposició.

Aquest és l'aspecte que va tenir el meu taller després de l'exposició. Tan boniques que es veien a la sala Fortuny, tornen a estar atapides a casa seva. No tinc més espai per posar-hi res més. Moltes vegades he mogut les figures per trobar una mica de lloc per encabir una escultura nova. Crec que ja he arribat al límit. Totes les escultures juntes, les exposades a Reus i a Terrassa, més les que tinc habitualment, és la primera vegada que estan reunides al mateix espai. Està tan curull d'escultures que no s'hi pot treballar. Els bancs de treball serveixen d'estanteries per posar les escultures que ja no hi caben. Aviat les vaig repartir. Les que me les havien deixat per l'exposició ja estan en les seves cases i les demés han trobat una mica de lloc perquè pugui tornar a treballar.

La secció d'art del Centre de Lectura.

Aquest dilluns a les 8h del vespre, presentaré un nou bloc al Centre de Lectura: “Centre de Lectura, secció d’art”. Està destinat a tots els membres de la secció que hi vulguin prendre part amb l’objectiu d’estar units i compartir informació amb les avantatges que ofereix l’internet actual. Ens permetrà estar units en la distància i conèixer les activitats artístiques i inquietuds dels diferents membres que hi vulguin participar. Si abans els artistes es reunien en tertúlies en cafès, en l’actualitat impera l’aïllament i la dispersió ja que és molt difícil fer-ho: no queda temps. La vida moderna fa que tots tinguem multiplicitat d’obligacions i compromisos que ens separen. Utilitzant una eina poderosa i per explotar, un bloc, podem aconseguir vèncer aquestes barreres i, a la vegada que ens podrem comunicar, podrem compartir-ho amb tothom que miri el bloc en la xarxa.

Síntesis d'una xerrada.

El més difícil de tot per a mi és expressar en paraules el concepte de la meva escultura. L'escultura i l'art parlen en el seu propi llenguatge que va més enllà de la paraula. El missatge que transmeten, les sensacions... tenen força en la contemplació en directe de l'obra tridimensional que no pot reproduir el llenguatge de la paraula. Tot i això vaig intentar transmetre el concepte més enllà de la imatge de l'escultura, el concepte que em guia a crear, a donar forma i vida a la meva obra, en la xerrada que coincidia amb la meva exposició. Vaig fer un combinat d’imatges i frases que em són significatives i que van servir-me per explicar el que significa l’escultura i l’art per a mi íntimament lligat amb la vida i els sentiments. Només apunto la síntesi conceptual:

La lluita constant en el que crec i sento encara que sigui contracorrent.

La guia de saber que val la pena perquè és autèntica. L’ideal de superar totes les barreres.

L’escultura que m’atura el temps el qual s’esdevé elàstic segons els interessos de cada u.

La serenor que permet realitzar i expressar el que un vol amb autenticitat.

Imatges de la inauguració

El Jordi Agràs, president del Centre de Lectura, la Josepa Filella, presidenta de la secció d'art del Centre de Lectura i jo mateixa com a autora de la mostra, vam realitzar la presentació de l'exposició davant un bon nombre d'assistents que van desfiar la pluja que queia aquella tarda després de mesos de sequera. Després de fer-me una bona presentació em va tocar a mi. Em vaig apuntar un guió fet de tal manera que no podés llegir perquè considero que comunica molt més l'espontaneïtat del discurs.
Us ofereixo diverses imatges on es poden veure part dels assistents amb el bo que te una fotografia espontània que capta les coses com són.

Escultura, una mirada a la bellesa de la vida.

Aquest és l'aspecte que te la meva exposició d'escultura que s'està celebrant a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus. Sempre m'ha agradat realitzar fotografies generals de com queda l'exposició ja que et permet recordar la mostra i estudiar l'espai amb la distribució de les obres d'una manera única i irrepetible en cada exposició. És una sala molt bonica i molt ben pensada per fer tot tipus d'exposicions, crec que molt ben pensada per exposar el meu tipus d'escultura, el que s'havia fet tots la vida i que m'agrada fer. És de destacar l'enorme claraboia que hi ha en el sostre pensada per la contemplació de l'escultura amb llum natural del sostre, la millor per contemplar una figura i poder-la apreciar amb la llum més bona per veure be la forma i els matisos que permet la llum quan acaricia la superfície de les escultures.

En aquesta ocasió dedico aquesta exposició a la meva mare que va morir el passat mes de setembre. Ella sempre em va recolzar en la difícil tasca de lluitar per ser l'escultora que soc i per fer el tipus d'obra que faig. Li hagués agradat ésser entre nosaltres i jo l'he volguda tenir molt present i amb la seva presència molt viva. Per aquest motiu he posat el seu bust a la presidència de l'exposició. Ella està al centre i al costat hi te les últimes escultures que he fet. Així li faig saber que continuo sense rendir-me amb nous aires i ganes de continuar fent el que més m'agrada: mirant els aspectes més bells de la vida i intentant donar-los una vida que va més enllà de la nostra amb la plasmació tridimensional en el temps d'un ésser humà. Gràcies per donar-me la vida, per donar-me l'oportunitat de compartir-la amb tu, pel teu infinit amor i per donar-me suport en el que crec.

Xerrada didàctica

20 de maig de 2008 Xerrada didàctica: "L'escultura, una mirada a la bellesa de la vida"

a les 8h del vespre a la sala d'actes del Centre de Lectura.

En motiu de la meva exposició i de que la secció d'art del Centre de Lectura ha organitzat un cicle de xerrades didàctiques aquesta temporada, dimarts vinent em toca a mi. Considero que no està prou fet per a mi mostrar-me d'aquesta manera al públic. No m'he sentit mai còmoda essent el centre d'atracció parlant, tocant o cantant en solitari. Si es tracta de presentar la meva obra és diferent. L'escultura la treballo a la intimitat del meu taller, després només es tracta de mostrar-la i acompanyar-la. En el cas de la xerrada em toca mostrar-me a mi en directe. No m'hi podia negar i en el fons m'és molt positiu saber que confien en mi i em donen aquesta oportunitat. M'hi he posat amb ganes de fer-ho el millor possible amb la intenció d'expressar part del meu pensament vers l'escultura, l'actitud de vida que prenc en conseqüència i el que estic fent darrerament per intentar difondre i donar a conèeixer la meva obra.